RECURSOS PER AL
COMPLIMENT DE LA NORMATIVA
En aquest apartat del web trobaràs eines i documents útils per defensar el dret de les criatures a rebre una educació en valencià. Davant les dificultats que s’imposen des de l’administració —com ara la mal anomenada Llei de Llibertat Educativa, que posa en risc la normalització del valencià a les aules—, les famílies tenim un paper clau per evitar el retrocés de l’ús social de la llengua entre els xiquets i xiquetes.
01.
Defensar el valencià a l’escola: recursos per a les famílies
Tot i les limitacions que introdueix la nova normativa, ara més que mai cal exigir que, com a mínim, s’acomplisquen els percentatges d’ús del valencià establerts arran de la consulta de la llengua base. I cal fer-ho amb fermesa, coneixement i suport mutu.
Des de Famílies pel Valencià, volem facilitar-te recursos útils per tal que pugues denunciar, reclamar o exigir el compliment del dret a l’educació en valencià davant dels centres educatius, la inspecció o l’administració, si escau. El nostre objectiu és que les famílies tinguen eines clares per defensar els drets lingüístics de les seues criatures amb fermesa i seguretat..
02.
Orientacions per a famílies: què fer si no es respecta el valencià a l’aula
Cada centre educatiu és un món, i l’experiència de cada família pot ser ben diferent. En alguns casos, hi haurà mestres i equips directius receptius, amb voluntat de col·laborar i de corregir procediments que no respecten els drets lingüístics. En altres, però, la realitat pot ser molt distinta: des del silenci institucional fins al menyspreu o la desautorització de la demanda.
Tot i això, des de Famílies pel Valencià presentem un full de ruta que pot servir d’orientació al llarg de tot el procés.
Siga quin siga l’escenari amb què ens trobem:
1r.
Recopilem informació
El primer pas és conéixer la realitat lingüística del nostre centre educatiu. Aquesta informació es pot obtindre per diverses vies: parlant amb els tutors dels nostres fills, preguntant a la direcció del centre, dirigint-nos a l’AFA, compartint impressions amb altres famílies de la classe i, sobretot, escoltant les nostres criatures, que són qui viuen el dia a dia a l’aula.
Cal esbrinar en quin idioma s’imparteixen les assignatures, en quin idioma s’adrecen els docents a l’alumnat, com s’atén a consergeria i secretaria, i també com es comuniquen els monitors del menjador. A més, cal observar en quin idioma s’ofereixen els materials didàctics, tant escrits com audiovisuals.
2n.
Contrastem la informació amb PLC
Un cop tinguem tota la informació sobre el que realment passa al centre, és important comparar-la amb el que estableix el Projecte Lingüístic de Centre (PLC). Aquest document defineix com s’organitza l’ensenyament de les llengües en cada escola o institut i és d’obligat compliment.
Tot i que el seu nom es manté, cal tindre en compte que els continguts del PLC s’han d’adaptar a la nova Llei 1/2024, que ha modificat el marc normatiu anterior i adaptar-lo a la nova normativa, que introdueix canvis importants, com ara el respecte als percentatges mínims i màxims d’ús de cada llengua segons la llengua base triada per les famílies en la consulta, tant en la zona de predomini lingüístic valencià o de predomini lingüístic castellà. De fet, molts centres ja han començat a actualitzar-lo de cara al curs 2024/2025. El PLC hauria d’estar publicat a la web del centre; si no és així, es pot sol·licitar a la secretaria, ja que és un document públic. Cal revisar-lo amb atenció i comprovar si el que s’hi diu coincideix amb la realitat observada.
3r.
Escriure a la direcció del centre
Una vegada detectades possibles discrepàncies entre el que estableix el Projecte Lingüístic de Centre (PLC) i el que realment s’està aplicant al centre, el següent pas és traslladar aquesta situació a l’equip directiu.
Aquest contacte es pot fer de manera informal, per exemple mitjançant un correu electrònic o una conversa telefònica, o bé de manera formal, presentant un escrit per registre d’entrada a la secretaria del centre. També es pot optar per una combinació de les dues vies: un primer contacte informal per exposar la situació i, si cal, formalitzar-la posteriorment per escrit.
És important recordar, com ja s’ha dit, que, amb l’entrada en vigor de la Llei 1/2024, els centres han d’adaptar el seu PLC a la nova normativa, que estableix, entre altres qüestions, percentatges mínims i màxims d’ús del valencià, el castellà i l’anglés en funció de la llengua base triada per les famílies. Per tant, qualsevol desviació respecte a aquests criteris pot ser motiu de consulta o denúncia.
A continuació, oferim un model d’escrit orientatiu que podeu adaptar al vostre cas concret. En aquest exemple, es denuncia l’incompliment del nombre d’hores en valencià previstes al PLC i exigides per la llei.
El podeu descarregar ací:
El que puga passar a partir d’aquest moment dependrà en gran mesura de la disposició de l’equip directiu per escoltar les famílies i actuar en conseqüència. En el millor dels casos, aquest diàleg pot derivar en una rectificació immediata o fins i tot en un acord de Claustre que reforce el compromís del centre amb el compliment del Projecte Lingüístic i amb l’aplicació correcta dels percentatges lingüístics establerts per la Llei 1/2024.
Ara bé, si la direcció no dona resposta, minimitza la situació o desatén la petició de les famílies, aleshores caldrà avançar cap al següent pas: el punt 4, on s’exploren les vies formals de denúncia davant l’administració educativa.
4t.
Activar la Inspecció Educativa
El quart pas consisteix a adreçar-se al servei d’Inspecció Educativa de la Conselleria d’Educació. Si, després d’haver informat la direcció del centre sobre l’incompliment del Projecte Lingüístic de Centre, no s’ha obtingut una resposta satisfactòria o no s’han pres mesures per corregir la situació, les famílies poden —i han de— fer un pas més.
Com a mares, pares o tutors legals, tenim dret a sol·licitar formalment la intervenció de la inspecció educativa, ja que som part interessada en l’educació dels nostres fills i filles. L’Administració té l’obligació de garantir el compliment de la normativa vigent, i per tant, els inspectors i inspectores han d’actuar davant d’una denúncia fonamentada.
Podeu descarregar ací el model:
5é.
I si Inspecció no actua?
Què podem fer si, passat un temps raonable, la Inspecció Educativa no dona resposta i es manté en silenci? Aquesta és una situació que pot generar frustració, però que, malauradament, pot ocórrer. Davant d’aquest escenari, s’obrin diverses opcions possibles, que poden incloure accions administratives, legals o de denúncia pública. La decisió sobre com continuar dependrà de les forces, els recursos i la voluntat de cada família o col·lectiu. En tot cas, és important saber que el silenci administratiu no implica que no es puga continuar actuant.
Si al teu centre no es respecta el valencià, no estàs sol. Som moltes famílies que defensem el dret dels nostres fills i filles a viure i aprendre en valencià. Explica’ns el teu cas. A Famílies pel Valencià, t’escoltem.